Teoría de la educación

• Descripció

La teoria de l’educació és una disciplina teòrico-pragmàtica. Teoria i praxis es necessiten mútuament. En realitat, sense teoria l’acció educativa és cega i  imprecisa i la teoria sense acció resulta buida. Per tant, la teoria orienta la pràctica educativa i l’acció reforça la teoria. D’aquesta forma es planteja l’assignatura Teoria de l’Educació al Grau d’Educació Social. Constitueix una aproximació teòrica al fenomen educatiu, des de la definició del concepte “educació”, així com la seva evolució i els reptes actuals, fins a l’acció  educativa en el camp social, passant per una reflexió epistemològica sobre el sentit de la teoria de l’educació i la presentació de les diferents teories de l’era contemporània. Per aquesta raó és important que un educador social conegui i estableixi un marc sistemàtic i organitzat de conceptes i instruments metodològics que orientin la seva acció educativa.

El concepte educació té un caràcter polisèmic. Apropar-se a l’educació suposa entendre l’ideal humà d’una determinada forma, des d’una proposta antropològica i des d’un model social determinat. En funció de moltes variables tendim a definir l’educació i l’acció educativa en una determinada direcció; així, la definició del concepte educació resulta complexa, donat que intervenen molts factors.

La teoria de l’educació és un saber sobre l’educació i suposa un cos coherent de coneixements sobre el fet educatiu. Es tracta d’interpretar el procés educatiu integrant altres branques del coneixement pedagògic, tals com la sociologia de l’educació, l’antropologia de l’educació, la filosofia de l’educació, l’economia de l’educació, la psicologia de l’educació, entre d’altres. Sota aquest punt de vista és un coneixement interdisciplinar, donat que beu de totes les ciències que estudien el fenomen educatiu. Cal dir, per últim, que la teoria de l’educació té un clar component polític. En un món globalitzat com el nostre, amb les desigualtats estructurals del model econòmic neoliberal, la teoria de l’educació ha de comprometre’s amb la democratització de l’educació, tot tenint en compte els sectors socials tradicionalment marginats i en risc d’exclusió social. És per aquest motiu que la teoria de l’educació ha de formar part dels estudis d’Educació Social, i heus aquí la vinculació entre teoria de l’educació i l’educació social.

• Objectius i competències

COMPETÈNCIES:

1)     Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen a l’ésser humà com a protagonista de l’educació

2)     Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional

3)     Gestió de la informació

4)     Anàlisis i síntesis

OBJECTIUS:

1) Analitzar el fenomen educatiu des dels diferents subjectes i àmbits de l’educació.

2) Aprendre i utilitzar correctament el marc conceptual bàsic de la teoria i la praxis educatives.

3) Analitzar els diferents contextos educatius, les seves possibilitats i límits.

4) Conèixer, a grans trets, les teories educatives que operen en l’actualitat.

5) Conèixer els àmbits de l’acció educativa en el camp social, el seu origen, evolució i contextos actuals.

6) Aprendre a elaborar un model teòric sistemàtic i conceptual per poder abordar l’acció educativa en l’actualitat.

• Continguts

Mòdul didàctic 1 – Conceptualització de l’educació.

1.- El desenvolupament de l’educació. De la Paideia grega a l’educació per competències.
2.- Conceptualització de l’educació.
3.- Àmbits de l’educació.
4.- Educació, valors i ciutadania.
5.- Reptes de l’educació actual

Mòdul didàctic 2 – El sentit de la teoria de l’educació

1.- Concepte i abast de la Teoria de l’ Educació.
2.- Bases epistemològiques d’una Teoria de l’Educació.

Mòdul didàctic 3 – L’acció educativa

1.- L’educador, l’educand i l’acció educativa.
2.- L’acció educativa.
3.- Les dimensions de l’acció educativa.
4.- L’educació com a comunicació.
5.- L’educació com a procés social.

Mòdul didàctic 4 – Teories de l’educació

1.- Taxonomies en Teoria de l’Educació.
2.- Relats educatius contemporanis.
3.- Models teòrics en educació.

Mòdul didàctic 5 – Educació social. Acció educativa en el camp social

1.- L’educació social como pràctica educativa.
2.- Escenaris de l’educació social.
3.- L’educador social como agent educatiu.
4.- El subjecte de l’educació social.

Mòdul didàctic 6 – Educació, globalització i societat del coneixement

1.-  Societat del coneixement i model de creixement.
2.- La transformació de les estructures sociopolítiques i empresarials.
3.- Un nou 1984.
4.- Cap a l’homogeneïtzació econòmica i cultural.
5.- Equilibri ecològic i desenvolupament global dels pobles i comunitats.

• Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda a partir de l’avaluació continuada, la qualificació final de la qual té un creuament amb la nota d’una prova de síntesi, i d’altra banda mitjançant la realització d’un examen final. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

La qualificació final de l’assignatura (FA) es pot obtenir per dues vies: En cas d’haver aprovat l’avaluació continuada: Amb prova de síntesi s’aplica la fórmula de ponderació percentual en què la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 70% i la de la prova de síntesi un pes del 30%. És condició necessària haver obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova de síntesi per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a l’ obtinguda a la prova de síntesi. Amb examen s’aplica la fórmula de ponderació percentual en que la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 35% i la nota final d’examen (FE) un pes del 65%. És condició necessària haver obtingut una FE mínima de 4 i que la FC sigui superior a la FE per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a la FE. En cas de no haver aprovat l’avaluació continuada, la FA serà igual a la qualificació final d’examen (FE).

• Avaluació final

La qualificació dels estudiants que segueixin l’avaluació contínua serà el resultat de creuar la nota final obtinguda en les PACS i la Prova de Síntesis, d’acord amb el quadre del model d’avaluacions finals.

S’entedrà que un alumne abandona l’avaluació contínua en cas que hagi completat un nombre inferior al 50% d’activitats. En aquest cas, obtindran una qualificació d’AC=N. 

Els estudiants que lliurin el 50% o més de les activitats d’AC però no les hagin realitzat totes (per exemple, si només han presentat dues PACS) obtindran una qualificació diferent a N, però hauran de presentar-se a l’Examen Final.

Aquells estudiants que no hagin seguit o completat el procés d’Avaluació Continuada o no l’hagin superada (C-, D, N), tenen l’opció de presentar-se a un Examen Final per a avaluar l’adquisició de les competències. En aquesta modalitat d’avaluació la nota final de l’assignatura serà la qualificació obtinguda en aquest examen.

La meva opinió personal

Assignatura interessant per conèixer i entendre millor el fenomen educatiu. Mitjançant aquesta assignatura descobrirem més encara sobre el paper de l’educador, l’educand, l’acció educativa,… així com els diferents corrents teòrics o pedagogies de l’educació, per tal de realitzar un treball final sobre els reptes de futur de l’educació. L’assignatura consta de 3 pac’s individuals, així com de la participació obligatòria a l’espai de debat. D’agrair la participació de la consultora en aquest espai… malgrat que al principi va estar un poc complicat organitzar tanta participació obligatòria, en el pas dels debats, aquests van anar millorant considerablement, en la divisió de carpetes per repartir a la totalitat dels alumnes…

A la PS (14/01/2012) trobàvem un text de John Dewey (1994) «Democràcia i educació», a Democràcia i escola. Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona (pàg. 86-88) i ens demanaven:

1. Ubiqueu, de forma argumentada, el seu pensament en algun dels set corrents pedagògics de l’educació.
2. Valoreu l’antinòmia llibertat – autoritat que apareix al text.