Violeta Núñez CAT

Violeta Núñez és professora titular de Pedagogia Social del Departament de Teoria i Història de l’Educació, de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat una àmplia trajectòria de col·laboracions a les àrees pròpies de la seva especialitat: l’anàlisi de polítiques i pràctiques de control social i l’elaboració d’estratègies de persistència educativa en àmbits socials, particularment en l’atenció social educativa d’infàncies i adolescències, i en serveis socials i educacionals orientats a l’atenció a subjectes amb dificultats de socialització.

Les activitats que la Dra. Núñez duu a terme a Espanya comprenen la realització de seminaris, assessoraments institucionals, cursos, conferències, supervisions, etc. en institucions de l’administració pública. Aquest tipus d’activitats també les desenvolupa en diverses institucions privades sense ànim de lucre, en associacions de professionals i en organismes internacionals. També és avaluadora de projectes, tant en l’àmbit espanyol com a europeu, professora convidada en diverses Universitats i Organismes a l’àrea d’Amèrica Llatina, ha realitzat àmplies investigacions en el camp propi de la seva especialitat i coordina, conjuntament amb el Dr. Miquel Gómez Serra, el grup d’investigació GERES_NET, de la UB.

La primera vegada que vaig llegir a Violeta Núñez, va estar ara fa ja un parell d’anys, durant el meu primer semestre a la UOC, a una assignatura qualsevol, i dic qualsevol no per menysprear l’assignatura, sinó perquè estic força convençut que si haguera cursat altra assignatura també haguera llegit sobre ella… Durant aquests cinc semestres que porte, en diverses assignatures, surt algun text o citació de Violeta, molts han estat els seus articles que hem anat llegint al llarg de la nostra formació…

Un dia, plantejant amb els companys/es d’Educació Social a la UOC (al nostre grup de facebook, que tractem i emprem com si fora la nostra cafeteria presencial) va sorgir la demanda d’entrevistar a Violeta Núñez. Eixe dia, poc després parlava amb diversos professors de la UOC, fins que Segun Moyano, em va facilitar un mail de contacte… Poc després d’enviar-li la proposta vaig rebre aquesta contestació “Hola, Miquel! Gràcies per aquest honor… amb molt de gust faré la tweet-entrevista. Però donat que per motius ideològics, no faig servir twitter, ho podem fer via mail tal i com ho sugereixes. Una abraçada, Violeta“.

Des d’ací, agrair a Violeta Núñez la seva implicació, temps i participació en aquest projecte que varem encetar fa ara set entrevistes, i fa ara ja dos anys i mig, quan començava a formar-me en açò de l’educació social… Per mi, si que es tot un honor poder deixar constància en aquest blog, d’aquests moments, d’aquesta entrevista amb Violeta Núñez, gràcies!!!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Em dic Violeta Núñez i soc professora titular de Pedagogia Social a la Universitat de Barcelona.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Em dedico a l’educació social des de fa més de quatre dècades… en diferents llocs i fent diverses tasques.

  • Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Quan jo estudiava, no existia pas l’educació social. Em vaig especialitzar en allò que es deia problemes socials i politics de l’educació després de haver cursat estudis de Sociologia i de Ciències de l’Educació a la Universitat de Buenos Aires.

  • En què consisteix/en el/s teu/s treball/s?

Ara em dedico a estudiar i aprofundir dins el camp de l’educació social i a impartir classes, a escriure, a supervisar equips. També viatjo molt per Amèrica Llatina. Faig conferències i també he col·laborat per posar en marxa els ensenyaments d’educació social a l’Argentina i a difondre la Pedagogia Social en diferents països d’aquell entorn.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Ho valoro molt positivament!!! Es enriquidor per quant em permet estudiar, compartir, discutir i aprendre al llarg dels anys. No n’hi ha lloc per l’avorriment…

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Potser em quedo sorpresa quan em trobo amb grups d’estudiants als que els hi costa llegir i escoltar als altres. Però tot s’ha de mirar com un nou repte…

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Que sigui un professional, és a dir, un agent que pensi, reflexioni i posi en marxa una acció veritablement educativa i que treballi en equip. No que sigui un “aplicador” de protocols i que en lloc de treballar en equip (participar, discutir, ampliar els horitzons), accepti acríticament allò que, per tradició, es fa “d’una única  manera”.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

Ha passat molt de temps des de que vaig començar… moltes coses han anat canviant: el món, la meva manera de pensar, de entendre la realitat, etc. Però potser el que és manté és la curiositat, de no donar res per suposat i també de considerar als subjectes amb els que hi treballo com a éssers humans, és a dir, dignes de respecte. Mai com a objectes d’una intervenció.

  • Per què i quins condicionants t’han fet canviar de metodologia?

La última vegada ha estat al copsar els canvis subjectius. Ja no és possible, per exemple, treballar a la universitat tan sols amb classes magistrals. Ara el repte és com transmetre allò que consideres important tenint en compte que els subjectes es connecten en temporalitats molt curtes i moltes fons d’estímuls simultànies.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Penso que es conjuguen totes dues fonts.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Penso que no s’ha d’acudir a allò “predissenyat”, allò que “ja està  enllestit” per aplicar-se on sigui: protocols d’observació, de seguiment, d’avaluació, etc. Això es molt diferent d’aprendre del que han fet i fan d’altres… Sabent què és el que s’ha fet i, sobre tot, els efectes que això ha produït, pots canviar i innovar. No es pot crear, innovar des del desconeixement. És a dir, o bé apliques allò que ja et donen o bé estudies què s’ha fet i com i, a partir d’aquí, crees noves maneres de fer i de pensar a l’educació social. Llavors, fas pedagogia social.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Penso que les dificultats més grans es troben a dos nivells. Per un cantó, el discurs polític que sovint fa un encàrrec d’un control social que fa obstacle a la tasca educativa. Però, per un altre cantó, a vegades son els propis professionals els que renuncien a fer-la. És molt més senzill pujar-se a l’encàrrec institucional (que funciona com una a mena de cinta transportadora), que no pas posar-se a pensar i a realitzar accions educatives (és a dir, d’efectes culturalitzadors i de promoció dels subjectes). Podem dir que la veritable innovació en qualsevol institució es dur a terme una acció veritablement educativa, donada la propensió, en aquest moment històric, d’abandonament cultural (i d’altres drets!!!), dels ciutadans per part de les institucions.

  • Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Penso que, si fas acció educativa (és a dir, acció que mou a tu i a l’altre a una nova manera de entendre el món), necessariament fas innovació. A la meva tasca com a professora, el “major èxit” ha estat trobar-me amb professionals (que havien sigut “els meus estudiants”), treballar-hi amb ells, tornar a descobrir-los i aprendre de les seves importants aportacions. Com educadora, ha estat trobar-me amb un nen (ara de gairebé 50 anys!) que em recordava i que em deia que un llibre que li vaig regalar quan el tenia 10 anys, encara li feia companyia… Els hi vaig regalar el llibre (“Platero y yo”), a tots els nens i nenes del grup. Vam gaudir-ho, vam adaptar la historia i vam representar-la teatralment per a tots els nens de la institució.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Per ara no ho penso… he canviat al llarg de la meva vida professional (infància, adolescència, adults).

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Es clar que es pot fer ús (i és necessari estar al dia en les innovacions tecnològiques!!). Però tampoc és l’única manera de contacte. És un moment de gran complexitat també per això: s’ha de treballar fent ús d’aquestes noves maneres de comunicació (per exemple, al treball comunitari se’ns obren possibilitats immenses), però sense perdre de vista que l’educació requereix d’un vincle molt particular i especial que l’educador estableix amb cada subjecte i que no es pot estandarditzar. Es tracta en cada cas de trobar les maneres adients (i canviants) de treballar amb els altres.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

És difícil donar una resposta… penso que l’experiència es una construcció. En el meu cas, donat que no es pot generalitzar, el camí encara es obert. Un pas previ serveix pel següent: sigui per incorporar-lo, sigui per saber que no s’ha de tornar a fer, almenys d’aquella manera, … Penso que cada revisió que fas t’aporta nous elements i també que et canvia de formes de pensar i de fer.

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

N’hi han moltes, desprès de tant de temps… Fa pocs anys, vaig fer un llarg viatge per l’Argentina, per anar a les inauguracions de l’ensenyament d’educació social  que es feien a diferents instituts de formació per tot el país. Varem arribar-ne a un situat al mig de la província de Catamarca. A l’entrada de l’institut, hi havia una noia a la que mai havia vist. M’esperava amb una petita catifa… Em va dir que volia regalar-me la catifa, teixida segons les ancestrals tècniques dels seus avantpassats (pobladors originaris d’aquell  territori), per manifestar-me el seu agraïment per un llibre que jo havia escrit i del que vaig donar uns quants exemplars al Ministeri d’Educació per que els hi distribueixi. Ella havia llegit el llibre, havia descobert l’educació social i per això començava la seva formació com a educadora social. Se’n va fer un nus al coll: coses que mai t’esperes i que, de cop, passen…

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Depèn de qui ho pregunti i a on siguem… Hi ha moments en els que agafo vacances de l’educació social!!!

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxada a l’educació social després de tants anys?

El dia que ja no em desperti passió, suposo que em jubilaré!!! La passió per l’educació i l’educació social, en el meu cas, té a veure amb situacions viscudes de moltes injustícies i de pensar que l’educació i l’educació social poden ser sortides importants, com ho han estat per a mi mateixa.

  • Com veus els professionals de l’educació social d’ avui en una societat tan canviant?

Penso que hem d’emfatitzar la qüestió professional, és a dir, que l’agent tingui l’espai (i també el coratge), de prendre decisions i fer-se càrrec dels seus efectes. Com deia Hannah Arendt, fer-se càrrec del món i transmetre allò cultural que ajudi a l’altre a viure.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Ja amb tot això… em sembla molt complet el qüestionari!!!!

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Heu de trobar (cadascú) la pròpia flama… Pot ser que un bon professor us transmeti un petit foc. Però cadascú ha de (a)prendre, amb allò, a partir d’allò, la pròpia passió. Bona sort!!

  1. Mònica
    enero 23, 2012 a las 6:39 pm

    Gràcies Miquel per compartir-ho… molt bona feina!!

    Mònica

  2. enero 23, 2012 a las 11:24 pm

    Moltes gràcies Miquel!

  3. enero 31, 2012 a las 6:24 pm

    Uuauu!! Què bò! Gràcies Miquel, Olé Violeta!

  4. febrero 1, 2012 a las 5:46 pm

    Quina alegria la Violeta !!!!! Ayyy si jo sóc “fan”… d’ella i de Hebe Tizio. Rescataré una frase que m’agrada i que afegeix complexitat al fet de l’educació social: ” el discurs polític que sovint fa un encàrrec d’un control social que fa obstacle a la tasca educativa” . Veritablement molts cops m’he sentit com un agent de “control social” i aquesta no és la meva funció, ni tant sols tinc eines per desenvoluparla. Hem d’anar cap a “Com deia Hannah Arendt, fer-se càrrec del món i transmetre allò cultural que ajudi a l’altre a viure.”.

  5. Álvaro
    febrero 10, 2012 a las 11:15 am

    “a pensar i a realitzar accions educatives (és a dir, d’efectes culturalitzadors i de promoció dels subjectes)”
    Maestra Violeta, si usted supiera lo que hay por ahí (vamos, por aquí…). Seguimos con “el amor” y caridad… mientras miles de sujetos no reciben la educación que justifica nuestros sueldos.
    A veces sueño que usted viene al CRAE donde trabajo y esas educadoras incultas y con poder pueden abrir los ojos de una vez, o al menos que se les caiga la cara de vergüenza.

  1. enero 23, 2012 a las 10:39 am
  2. enero 23, 2012 a las 2:02 pm

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: