Archivo
Edusoentrevista amb Sonia Fuertes
Ací vos deixe la dotzena edusoentrevista…
En aquesta ocasió parlem amb la follower 400 del nostre twitter… Parlem amb Sonia Fuertes, educadora social i membre de la junta directiva d’ECAS.
A l’igual que ja ha succeït en altres ocasions, aquesta entrevista s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Sonia, pel seu temps i per la seva dedicació!!
Com sempre, espere que siga del vostre interès…
Edusoentrevista con Senén Roy
Ací vos deixe l’onzena edusoentrevista… Encara recorde quan iniciava el projecte i no sabia ben bé cap a on ens dirigíem, si trobaria gent per entrevistar,… i ja hem passat els deu, i encara tenim molta i molta gent per entrevistar!!!
En aquest cas, parlem amb Senén Roy, Educador Social i tècnic d’acció sociocultural a l’Ajuntament de Granollers (Barcelona). Senén va estar recomanat pels seus companys de professió Segun Moyano i Òscar Martínez… i ara, després d’haver fet l’entrevista, entenc el perquè…
A l’igual que ja ha succeït en altres ocasions, aquesta entrevista s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Senén, pel seu temps i per la seva dedicació!!
Com sempre, espere que siga del vostre interès…
Entrevista al butlletí universitari de la #UOC
Recentment ha eixit publicat el número 65 del butlletí WOK, la revista universitària de la UOC…
Aquesta revista universitària, que segons els responsables del grau d’Educació Social arriba a vora 50.000 lectors/es, entre els seus diversos apartats, realitza una entrevista a persones relacionades amb la pròpia Universitat, que per algun o altre motiu, han realitzat alguna tasca a destacar…
A inicis de gener de 2012, es posaven en contacte amb mi per comentar-me que «Ens sembla molt interessant el teu projecte; no només pels estudiants d’Educació Social sinó per a tots. Per això et voldriem proposar una entrevista. Si et sembla bé, en comptes de fer-la tu, aquest cop te la fariem nosaltres…» Com vos podreu imaginar, vaig acceptar aquesta proposta, si més no en un principi em feia molta vergonya, por, desconcert,… al llarg dels missatges que varem intercanviar la Mireia (que va estar qui em va realitzar l’entrevista) i jo, vaig anar tranquil·litzant-me cada cop més…
Ací teniu l’entrevista, de veres, moltes gràcies a la UOC per aquesta proposta, sincerament, estic molt content i orgullós del resultat final i del simple fet d’haver-ne participat…
No puc deixar passar l’ocasió per donar les gràcies també al meu amic Jaume Roig per fer-me les fotos que tenia que enviar, malgrat que aquestes quatre van estar la primera proposta que va realitzar i la UOC va denegar per estar en blanc i negre… així com a Segundo, Jordi, Òscar, Encarna, Patrícia, Montserrat, Violeta, Raúl, Sera, Pere,… i tants altres Educadors/es Socials que encara falten per entrevistar i afegir al seu corresponent apartat,…
Però, també, moltes gràcies als companys i companyes del grau d’Educació Social, a eixa família que diàriament estem en contacte tractant de formar-nos per fer un món millor, i, com no, a aquelles persones que destineu un moment per llegir-la, comentar-la,…
Funció de l’Antropologia Pedagògica a les societats fragmentades.
L’antropologia, és la ciència que estudia l’ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l’antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s’ocupa d’estudiar l’origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l’espai, és a dir, del procés biosocial de l’existència de la raça humana. Es distingeix d’altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.
Analitza l’home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l’home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.
Es distingeixen dos ramificacions de l’antropologia, la social i la cultural. L’antropologia de l’educació formarà part de l’antropologia cultural i es nodrirà de tres fonts: l’estudi de l’home, la filosofia i els fonaments de l’educació.
En un primer moment es denominà antropologia pedagògica, però, posteriorment passà a definir-se com antropologia de l’educació amb un sentit més ampli, referit a la formació integral de la persona.
L’educació és una de les estructures fonamentals de la humanitat, (Fullat ens recordava que “l’home és, fonamentalment, educació […], per tant podem afirmar que sense educació no hi haurà humanitat”), perquè és el principi mitjançant el qual la societat conserva i transmet les seues peculiaritats, coneixements, valors, estructures…
Destaca F. Boas (1928), que parla de les pràctiques d’escolarització, dels diferents processos de maduració en diferents individus i de que la pròpia cultura té tendència a coartar el pensament crític. Posteriorment, Margaret Mead recolza aquesta forma de pensar en afirmar que els valors humans són més resultat de l’aprenentatge que producte d’una herència innata.
Per tant, hem de concloure que l’educació és fonamental per al desenvolupament de la civilització, i, en conseqüència, l’estudi de l’educació de les persones també.
No es pot fer un estudi antropològic d’un determinat grup social sense estar immersos en ell. Si volem estudiar un grup humà hem de convertir-nos en un més d’ells, formar part del grup i sentir el que senten, sols així podrem entendre (i per tant, explicar) perquè han reaccionat així, perquè els ha costat d’entendre una cosa, perquè no han fet allò… Així doncs, el següent pas serà analitzar la societat actual en la qual vivim.
Actualment, estem immersos en una societat que és caracteritza pel síndrome de l’individualisme. Si be és cert que el desenvolupament ens ha fet més lliures, també ens ha deixat més sols. Una forma d’evitar aquesta solitud és treballar per projectes. Projectes diferents segons les nostres necessitats i temps, que ens poden unir a algú en un moment o situació determinada i que finalitzen fàcilment, com ara associacions, ONG, voluntariat, cursos, esports,..
La societat ha canviat al llarg dels anys, de la societat dels clans de fa uns anys, hem passat a la societat actual que sembla estar trencada, en la gran quantitat de problemes actuals.
Antigament, la societat es movia per tribus, clans, la societat semblava anar tot a una, tot semblava avançar al mateix pas, sense haber majors problemàtiques a simple vista, però, en la ràpida modernització, en els grans canvis, des dels més senzills, han anat sorgint diverses problemàtiques que ens ha portat a la societat actual, eixa fragmentada, que tal i com defineix el Doctor A. Binder, “es tracta d’una realitat a les democràcies restringides, que per tal d’aconseguir el control social horitzontal, i evitar la construcció de majories hegemòniques en capacitat d’accedir al poder polític, els converteix en un conjunt de grups aïllats que es declaren la guerra entre si i adquireixen la condició dual i canviant de víctimes i victimaris.”
Per tant, aquesta fragmentació, provoca que la societat avance a dues velocitats, provocant alhora una desintegració més ràpida del teixit social, en la qual existeixen uns guanyadors, i altres que no seran vencedors, i per tant es trobaran marginats per la societat, creant així una gran quantitat de problemàtiques socials, culturals, econòmiques, educacionals,…
Una vegada aclarit en quina societat ens trobem i els conceptes bàsics de l’antropologia, s’adonem que l’antropologia pedagògica ens mostra que l’educació variarà les nostres condicions de vida. Es per això que l’antropologia, ens ajuda a comprendre’ns a les persones, a comprendre com vivim i com actuem, es a dir, planteja com es transmeten els valors en la societat.
Es en aquest punt, quan podem tornar a l’afirmació de Fullat de que l’home és educació, i sense educació no hi ha humanitat, ja que l’educació te com a objecte formar-nos com a persones, no només a nivell intel·lectual, sinó també a aprendre aspectes instrumentals, acadèmics, sentiments,… en definitiva, a relacionar-nos.
Des de que l’home és home, s’ha plantejat preguntes al voltant de l’ésser humà. Els primers mites, ja eren una forma de donar resposta a aquesta qüestió. El problema el trobem en que l’home, al ser un animal social, anirà canviant contínuament, i per tant mai s’arribarà a la resposta d’aquest plantejament, ja que sorgiran cada pas que s’avance, nous dubtes al voltant de la mateixa pregunta.
Hem de pensar noves alternatives educatives en un món en canvi constant. Com totes les ciències, l’antropologia està en procés. Al mateix temps que canvien les societats ho fan les persones i amb elles, canvia l’objecte d’estudi i, per tant, cal tornar a començar…
L’educació ha anat lligada sempre a l’home des del moment en que aquest pot triar i decidir, ja que ha d’aprendre a fer-ho. L’educació implica tot allò que s’ofereix a l’individu de que naix com herència cultural, per tant, qualsevol civilització, per molt primària que aquesta siga, generarà educació.
Per tant, si educar és donar a conèixer i donar-se a conèixer, l’educació tindrà com a resultat un canvi en les conductes de l’home. Per tal d’aconseguir aquest canvi conductual, la posició de l’educador serà la d’ajudar a que l’educand siga capaç de descobrir per ell mateix, i no facilitar els descobriments.
Ara be, perquè l’acte educatiu siga eficaç, la primera cosa que es necessita és que el propi educand vulga aprendre. Per aconseguir aquesta motivació serà de gran utilitat a l’educador conèixer la zona, la cultura, els interessos dels alumnes, l’edat… abans de començar a ensenyar. Així doncs, l’antropologia de l’educació dona una ferramenta de gran ajuda per conèixer a les persones (els alumnes) per a poder, després, ensenyar-los.
Es per tot açò que l’antropologia ens ajuda a donar respostes a les preguntes platejades sobre l’ésser humà, com individus i com a ciutadans de les societats en les que les pertoca conviure.
Per tot el que acabem d’esmentar anteriorment, podem concloure que el fet de conèixer-nos ens ajuda a millorar les relacions entre l’home i la resta de la societat. Un clar exemple de com el coneixement de les nostres limitacions ens pot ajudar, es que la comprensió de que som éssers socials ens fa buscar el contacte social, inclòs en una societat fragmentada com l’actual. Necessitem de xarxes per tal de poder recuperar el vincle social, que sembla haver-se perdut en els darrers anys en pro de la modernització globalitzada.
Un exemple de la necessitat d’aquesta connexió social son la quantitat de malalties psicològiques que han aparegut últimament (psicosis, depressions,…), l’individualisme actual, i per tant la soledat, s’està convertint en un càncer de les persones, i les xarxes socials, la necessitat de pertànyer a eixes xarxes, serà una forma de reprendre el contacte uns amb altres, perquè, la part comunicativa és fonamental per al desenvolupament de la persona.
I en aquest, ja en van 6…
I en aquest semestre, ja en van sis des de que em vaig matricular a la UOC…
Això comporta que ja he finalitzat cinc, en principi, satisfactòriament (a excepció d’una assignatura que repetiré aquest sisè semestre…), amb els seus 150 crèdits superats (incorporant també a l’expedient les assignatures convalidades) dels 240 totals que implica ser (ja he parlat en altres ocasions sobre si l’educador social és o no en funció d’uns estudis només…) graduat en Educació Social… 
Aquests propers dies, actualitzaré les assignatures del grau, val? però, per avançar ja comente que m’he matriculat d’una que porte arrossegant des del semestre passat, Ètica aplicada a l’educació social en la qual m’acompanyen també el 30% de companys/es que l’hem de tornar a cursar, així com de 4 noves assignatures: Educació per a l’acció crítica (la primera optativa que curse), Acció socioeducativa a l’escola, Drogues: prevenció i formes d’acció socioeducativa, i per últim, el famós Pràcticum I… ja vos aniré contant les meves experiències!!!
#PrimaveraValenciana
Aquests dies, sembla que alguna cosa està despertant al País Valencià. Sembla que el meninfotisme valencià ha donat pas a un moviment pacífic fart de tanta història…
Tot s’iniciava uns dies enrere, el passat dimecres 15 de febrer, quan un grup d’estudiants protestaven a les portes del seu institut (com d’altres ho feien a molts altres instituts), l’IES Lluís Vives. Mentre aquests joves reclamaven una educació publica i de qualitat i, més concretament, demanant el luxe de disposar de calefacció en el centre… El govern valencià, pel motiu que siguera, va optar per calfar d’altra forma a aquells estudiants, fins el punt de detindre a un dels menors… La rèplica per part de la societat estudiantil valenciana va estar ràpida, al dia següent, altres joves d’altres centres es convocaven també a les portes del Vives per tal de solidaritzar-se amb els companys i companyes, i la policia i el govern valencià, hagueren de pensar que eren més joves sense calefacció als quals seria millor calfar…
Ja no només són els i les joves qui protesten contra aquest atac produït per les que en teoria són les forces de l’ordre, sinó que ara, gran part de la societat valenciana ha eixit al carrer a dir que ja està bé! Professors/es i familiars, les xarxes, diversos moviments sorgits des d’internet,…
Ahir, estàvem a la facultat d’història, la gent, tractava d’organitzar-se per tal de no tornar a veure’s en situacions com aquestes, els d’allà, parlàvem de com defensar-nos dels atacs de la policia nacional, un altre ens mostrava tècniques de defensa pacífica, altre… Situacions que només descriuen la LAMENTABLE actitud que estan tenint els nostres governants i aquells/es que tenen per feina protegir-nos…
Doncs si… ja està bé!!!! Diem no!!!! Nosaltres no som d’este món!!!! Nosaltres no som l’enemic, i si ho som, ho serem tots i totes junts/es…. No entrem en les provocacions de la policia, però, no deixem d’acudir als diversos punts de trobada, a mostrar la nostra repulsa i indignació davant d’aquests que ens governen… per tractar d’aconseguir evitar aquests titulars, aquests altres, o tants i tants que aquests dies circulen per diversos mitjans de comunicació o per les xarxes… No volem una policia ni un govern injust, només, si recordem i tirem la vista uns dies enrere, volem una educació pública i de qualitat… i de pas, que ens funcione la calefacció!!!
Edusoentrevista con Sera Sanchez
Ací vos deixe la novena edusoentrevista… Se que aquesta hauria d’haver tingut lloc la setmana passada, però, per motius personals meus, no vaig poder fer-la… així que l’he tingut que fer aquesta setmana…
En aquest cas, parlem amb Sera Sánchez, educador social, mediador familiar, dramaturg, membre del CEESC, va escriure el pròleg d’Educablog, i un llarg etcètera…
A l’igual que en altres entrevistes, aquesta s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Sera Sánchez, pel seu temps i per la seva dedicació!!
Com sempre, espere que siga del vostre interès…
La por…
Més que la por, pense que aquest post hauria d’anomenar-se les pors, si en plural… Ja quan estava passant això que ara descriuré, m’ha vingut a la ment aquest compte de Jorge Bucay «El elefante encadenado«, compte que d’altra banda, l’altre dia ens feien visionar al curs de disseny social que em vaig matricular…
Un últim adéu…
Dilluns 6 de febrer de 2012, 3:40 hores de la nit, una nit gelada i en un aire que espantava a qualsevol… Va estar eixe moment quan vares decidir abandonar aquest món, i emprendre un nou viatge cap a un parany que desconeixem, però, en el qual creies…
Enrere ha quedat aquell 19 de gener que et portàvem a l’hospital perquè estaves avisant que marxaves… Enrere han quedat aquestes dues setmanes i mitja que has estat lluitant per aferrar-te als últims minuts, per encara dedicar-nos alguns últims somriures, algunes últimes besades i moltes encaixades de mans…
Però, tot això ja ha passat, i hui, mentre et pujava al nínxol, mentre et deia l’últim adéu, no podia pensar en això, hui jo estava trist, hui pensava en el demà, en saber que no estaràs, que has marxat, i… que ja no podrem fer tantes i tantes coses que abans fèiem tu i jo… que, en definitiva, et vaig a trobar a faltar, i molt…
Yo iré a Valencia 2012
Amb motiu de la celebració del pròxim Congrés Estatal d’Educació Social de València 2012, s’ha organitzat un concurs amb l’objectiu de fomentar la difusió i participació d’educadores i educadors socials en aquest esdeveniment…
La idea és enviar una foto teva amb el cartell del congrés, i pots guanyar dues entrades per al mateix… Doncs res, jo ja he enviat la meva fotografia a l’apartat web del concurs, i si voleu, podeu votar-la… només heu de registrar-vos en la web del congrés i votar… Gràcies!!
Educación social, desde los inicios... 