Psicología Social

• Descripció

Aquesta és una assignatura que serveix com a base i punt de partida per l’estudi psicosocial del comportament humà. Les situacions, com a professionals o graduats, en les quals s’analitzen els processos socials o s’intervé sobre ells, són molt riques i variades. Per entendre’ls és imprescindible conèixer aquests processos. Així doncs, aquesta assignatura ofereix els instruments conceptuals que permeten comprendre la dimensió social d’alguns dels processos socials bàsics que conformen les situacions de la nostra vida quotidiana.

L’enfocament d’aquesta assignatura, sovint, no segueix la lògica del sentit comú. Això pot fer-la difícil en un moment donat. Per tant, us recomanem que tingueu una actitud oberta a la reflexió i al qüestionament d’allò que pensem que és ben evident. Aquesta assignatura intenta ensenyar-vos a abordar la realitat quotidiana des d’una perspectiva integrada, és a dir, es posa un especial èmfasi en destacar la naturalesa social dels fenòmens psicològics. O dit d’una altra manera, aquesta assignatura intenta explicar la realitat partint de la base que els processos psicològics són indissociables dels processos socials.

La psicologia social és una disciplina de les Ciències Socials, que estudia les relacions entre els subjectes i l’entorn en el qual s’insereixen, posant especial èmfasi en els factors històrics, culturals, contextuals, socials i polítics. La psicologia, com a disciplina científica, ha posat molt d’interès en estudiar els fenòmens psíquics, posant a voltes poca atenció en els factors socials que influeixen al subjecte. Hi ha una multitud de definicions sobre el seu objecte d’anàlisi. Algunes d’aquestes definicions emfasitzen la necessitat de buscar les causes del comportament i del pensament dels individus en situacions socials concretes, d’altres plantegen que aquesta disciplina és la ciència del conflicte entre l’individu i la societat, i també n’hi ha que postulen que l’objecte de la psicologia social està en els fenòmens relacionats amb la ideologia i la comunicació. Això no obstant, sigui quina sigui la definició de què partim, en totes aquestes hi ha una preocupació comuna: mostrar les determinacions socials i culturals que tenen els fenòmens psicològics. Així, la psicologia social apareix com la matèria que estudia com els processos psicològics i les accions, relacions, interaccions, etc., de la nostra vida quotidiana  que s’han de concebre i analitzar dins els marcs socials i culturals en els quals sempre es donen.

• Objectius i competències

Competències Transversals

• Capacitat per a comunicar-se adequadament a través de diferents mitjans.
• Capacitat per a comprendre i respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics.
• Capacitat per a realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.

Competències Específiques

• Capacitat per analitzar els processos de construcció dels individus i de les seves realitats socials en el món contemporani.
• Capacitat per a identificar i reconèixer els principis i processos psicosocials que expliquen el comportament de les persones, dels grups i/o de les organitzacions.
• Capacitat per a comparar i posar en relació conceptes, models i posicions teòriques diferents.

Objectius

• Entendre en què consisteix la disciplina de la Psicologia Social, el seu objecte d’estudi, així com les diferents perspectives que la componen.
• Comprendre i reflexionar sobre la mútua constitució entre allò psicològic i allò social.
• Introduir la dimensió sociohistòrica en la conformació i comprensió de la realitat psicològica i social.
• Aprendre a elaborar explicacions sobre els fenòmens socials d’acord amb les diferents perspectives de la psicologia social.
• Reflexionar sobre les implicacions i els efectes que produeixen les diferents concepcions i explicacions que elaborem d’un determinat fenomen social.
• Comprendre el concepte d’Identitat social des dels diferents enfocaments que ofereixen les perspectives psicosocials sobre la identitat.
• Identificar i reconèixer les diferències i les procedències de les teories i definicions implicades en l’estudi de la identitat.
• Identificar i reconèixer les diferències de les teories i conceptualitzacions implicades en l’estudi de les actituds.
• Entendre el canvi d’enfocament que suposa fer una interpretació de les actituds des d’una perspectiva més tradicional i des d’una perspectiva discursiva.
• Reflexionar sobre les implicacions i conseqüències que tenen els discursos en la construcció de la nostra realitat quotidiana.
• Comprendre els conceptes principals vinculats a l’estudi de la influència social.
• Proporcionar elements d’interpretació psicosocials als processos que estudiareu al llarg de la carrera.
• Saber situar els diferents conceptes i teories dins els corrents de la Psicologia Social.
• Saber utilitzar els conceptes de l’assignatura de manera argumentada i entenedora.

• Continguts

Mòdul 1. El com i el per què de la psicologia social

• La dimensió social.
• La genealogia de la psicologia social.
• Les gran orientacions teòriques de la psicologia social.
• Per a què serveix la psicologia social.

Mòdul 2. La identitat (el self)

• Identitat personal i identitat social.
• L’experiència de la identitat: Qui sóc jo?
• Identitat i categories socials.
• La presentació del jo i la gestió d’impressions.
• Identitat i interacció simbòlica.

Mòdul 3. La interacció social

• El problema de la interacció social: tres conceptes explicatius.
• Les relacions interpersonals, l’agressivitat i l’altruisme: il·lustracions sobre la interacció social.

Mòdul 4. Naturalesa i organització de les actituds

• Naturalesa de les actituds.
• Canvis d’actituds.
• Cap a una comprensió social de les actituds.

Mòdul 5. Influència, conformitat i obediència

• El procés de normalització.
• Factors socials en la percepció.
• Influència de la majoria: conformitat.
• Influència de la minoria: innovació.
• Obediència a l’autoritat.

• Materials i eines de suport

Per al desenvolupament de l’assignatura, els alumnes compten amb diferents materials didàctics que serveixen de suport al material didàctic en paper. El material de l’assignatura és la referència bàsica en el seguiment de l’assignatura, i té com objectiu facilitar i estimular el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències.

El material que tindreu entre mans conté diferents mòduls en paper i en pdf que presenten una sèrie de continguts centrals per a la psicologia social. Cada mòdul consta, com és d’esperar, d’una introducció sobre el tema que tracta, però a més a més té una presentació que s’ocupa de centrar el tema i entendre’l en el seu context de producció.

El material, a més a més, consta d’unes orientacions conceptuals que tenen la funció de ser una introducció a tota l’assignatura. Aquesta guia us ha de servir al llarg de tot l’estudi de l’assignatura. Això vol dir que és necessari llegir-la vàries vegades: abans d’endinsar-se en els continguts de l’assignatura, durant la lectura dels mòduls caldrà repassar els punts de la guia que fan referència a cada mòdul, i en acabar l’estudi de l’assignatura una darrera vegada per tal de recordar-ne els punts principals.

El material complementari de l’assignatura que tenim disponible a la nostra aula es el següent:

• Psicologia Social. Lectures complementaries. Aquí trobarem un recull de lectures complementaries, que ens seran d’utilitat per aprofundir en alguns dels temes tractats al llarg del semestre:
• John M. Darley ; C. Daniel Batson (1973). «From Jerusalem to Jericho: a study of situational and dispositional variables in helping behavior». Journal of Personality and Social Psychology, Vol.27, Nº1. Princeton University.
• Jesús M. Canto Ortiz (1994). Psicología social de la influencia: Estrategias de poder y proceso de cambio. Málaga: Ediciones Alfibe (pp. 19-34, 43-51, 53-65)
• Kenneth J, Gergen (1998). La Psicología Social como Historia, Nº 177, pp. 39-49. Anthropos.
• Philip. G. Zimbardo (1999). L’experiment de la presó de Stanford: un estudi de simulació de la psicologia de l’empresonament. http://www.prisonexp.org.
• Ignacio Martín-Baró (1996). «Entre el individuo y la sociedad». Acción e ideología. Psicología social desde centroamérica. San Salvador: Universidad Centroamericana José Simeón Cañas.
• Tomás Ibáñez Gracia (1983). Vademecum bibliográfico del psicólogo social. Precedido de algunas anotaciones acerca de la psicología social. Bellaterra.
• Ignacio Martín-Baró (1996). «Violencia y agresión social». Acción e ideología. Psicología social desde centroamérica. San Salvador: Universidad Centroamericana José Simeón Cañas.
• A.J.C. Turner (1990) (ed). «Conducta de masa como acción social.» A: Redescubrir el grupo social. Madrid: Morata (pp. 235-273).

A banda d’aquests materials, és possible que cada Activitat d’Avaluació Contínua requereixi de materials ad-hoc. En cas que no se us puguin proporcionar directament us donarem indicacions sobre com aconseguir-los.

• Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda a partir de l’avaluació continuada, la qualificació final de la qual té un creuament amb la nota d’una prova de síntesi, i d’altra banda mitjançant la realització d’un examen final. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

 

La qualificació final de l’assignatura (FA) es pot obtenir per dues vies: En cas de FC aprovada: Amb prova de síntesi s’aplica la fórmula de ponderació percentual en què la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 60% i la de la prova de síntesi un pes del 40%. És condició necessària haver obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova de síntesi per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a l’ obtinguda a la prova de síntesi. Amb examen s’aplica la fórmula de ponderació percentual en que la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 35% i la nota final d’examen (FE) un pes del 65%. És condició necessària haver obtingut una FE mínima de 4 i que la FC sigui superior a la FE per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a la FE. En cas de FC no aprovada, la FA serà igual a la qualificació final d’examen (FE).

• Avaluació final

Com hem dit anteriorment, la prova de síntesi només la poden fer tots/es aquells/es que hagin superat l’avaluació continuada (es a dir, que hagi tret una A, B o C+).  Aquesta prova de síntesi és obligatòria si es vol mantenir com a nota final la nota obtinguda durant l’avaluació continuada. Els continguts i plantejament d’aquesta prova es basaran en les competències i els continguts que es treballen a l’assignatura. L’estudiant ha de poder respondre la Prova de Síntesi com a màxim en una hora.

L’altra modalitat d’avaluació de l’assignatura és l’examen final. Abans de veure en què consistirà aquest examen, anem a veure qui ha de fer/pot fer aquest examen final:

• Aquells/aquelles que no hagin seguit l’avaluació contínua (qualificació de N)
• Aquells/aquelles que hagin seguit l’avaluació contínua però que no l’hagin superada (és a dir que hagin tret una C- o una D)

L’examen, seguint la idea de l’avaluació contínua, consisteix en un parell de textos a analitzar a través de vàries preguntes de contingut on es valorarà, bàsicament, la comprensió dels conceptes de l’assignatura, la capacitat de relacionar-los entre sí i la seva exemplificació. L’estudiant ha de realitzar l’Examen Final amb una durada màxima de 2 hores.

La meva opinió:

A mi em va fascinar aquesta assignatura, el consultor, les PAC’s,… La vaig cursar el primer semestre que estava matriculat a la UOC, anava en certes pors, ja feia anys que no estudiava jo i vaig agafar només tres assignatures.

3 PAC’s (marginació, immigració, identitat, obediència social, actituds,…) + PS. Si bé es cert que vaig tenir un inici (la primera PAC) en la qual vaig tenir un malentés amb el consultor, la resta va funcionar molt bé. El consultor sempre disposat a tirar-te una mà.

La PS em va semblar un poc complicada, tot i que cal dir, que no podiem portar materials…

1.- Explicar i ficar exemples de Psicologia Social Sociologica.
2.- Diferencies entre PSS i Psicologia Social Psicologica, en el cas del Raval, tal i com vam veure a la PAC 1.