Pedagogía Social

  • Descripció

L’assignatura Pedagogia Social pertany a les matèries bàsiques de la titulació del Grau en Educació Social. Com a matèria bàsica, doncs, és considerada un eix fonamental d’introducció, reflexió i anàlisi al voltant de l’Educació Social.

 La Pedagogia Social s’ha anat configurant al llarg del seu recorregut històric com un camp de coneixement sobre les pràctiques socials i educatives. Si bé, podríem considerar que els darrers temps han suposat una reconceptualització de la disciplina, una sort de reactualització provocada per diferents circumstàncies però que, sobretot, giren en torn a l’embranzida que a partir de diferents elements es produeix en el camp de l’educació social: la creixent professionalització de la figura de l’educador social, la implantació dels estudis universitaris d’Educació Social i l’augment de la preocupació en torn a les polítiques socials i les seves implementacions territorials. L’articulació d’aquests eixos convoquen a la Pedagogia Social a mantenir una actitud oberta, d’anàlisi constant i de actualització compromesa amb els reptes dels nous temps.

Des d’aquest plantejament, l’assignatura permet visualitzar la Pedagogia Social com aquella disciplina que té per objecte d’estudi l’Educació Social. Una proposta que no menysté les aportacions d’altres disciplines socials a l’estudi i anàlisi de les pràctiques socials i educatives, ans al contrari, tot i possibilitar una Pedagogia Social que assumeixi l’encàrrec de fer pivotar aquestes aportacions per tal d’elaborar i proposar, des d’una perspectiva crítica, nous models d’acció social educativa.

  • Objectius i competències
  1.  Conèixer l’evolució històrica de la Pedagogia Social i de la seva finalitat actual.
  2.  Identificar les tendències clàssiques en Educació Social i les seves experiències més notables a Europa i Espanya, així com els seus autors més representatius.
  3. Reflexionar sobre els diferents estils de relació educativa que es deriven de les tendències clàssiques i veure la seva vigència actual.
  4.  Identificar els problemes socials i educatius més importants que puguin ser  abordats des de la Pedagogia Social.
  5.  Situar de manera global el paper de l’educació social a la societat de la informació.
  6. Analitzar de forma crítica el paper de les institucions en l’educació social.
  7. Conèixer els reptes de futur de l’educació social.
  • Continguts

L’estructuració de l’assignatura i el material en mòduls permet sistematitzar els seus continguts en àrees de treball, per tal de poder apropar-se a ells de forma clara i ordenada. L’assignatura de Pedagogia Social, doncs, es divideix en sis mòduls, on en cadascun d’ells s’aborden temes d’interès i actualitat envers el camp disciplinar.

Al Mòdul 1, La reorganització conceptual del camp de coneixement: cap a la reconstrucció de la Pedagogia Social i l’Educació Social a Europa, el professor Juan Sáez, Catedràtic de Pedagogia Social de la Universidad de Murcia aborda les actualitats de la Pedagogia Social com a comunitat disciplinar i camp de coneixement teòric. Els seus plantejaments introdueixen una perspectiva novedosa, en tant incorpora l’articulació entre els recorreguts professionalitzadors, l’estudi de les pràctiques educatives i els trajectes acadèmics de l’Educació Social per tal de reconceptualizar el paper disciplinar de la Pedagogia Social. Les relacions ineludibles entre les teories i les pràctiques tenen en aquest mòdul un exponent rigorós que permet l’exploració epistemològica de la professió d’educador social.

Tanmateix, al Mòdul 2 Històries de la Pedagogia Social. Experiències i territoris, el Professor Jordi Planella, de la Universitat Oberta de Catalunya, trobareu la possibilitat d’iniciar recorreguts diversos per la història de la Pedagogia Social. Recorreguts salpicats d’experiències significatives que han suposat fites per a la construcció de la disciplina i que, a la vegada, estableixen punts de trobada de les pràctiques pedagògiques en el camp social.

El Mòdul 3, La Pedagogia Social instituïda. Notes crítiques sobre les institucions socioeducatives, de la professora Asun Pié de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, posa de manifest com la història de les pràctiques d’educació social es troba indefectiblement lligada a la institucionalització. D’aquesta manera, i a partir de l’ aproximació històrica i epistemològica de les lògiques institucionals, l’autora proposa ubicar la Pedagogia Social com a font teòrica d’anàlisi de les institucions actuals de l’Educació Social, incidint críticament en alternatives possibles al fet institucional.

Començant una nova etapa. Reptes de futur per a l’exercici responsable de l’educació social i la pedagogia social és el títol del Mòdul 4 del material d’aquesta assignatura. El text, escrit pel professor de Pedagogia Social de les Jesus Vilar, de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, incideix en les sempre controvertides relacions entre la Pedagogia Social i l’Educació Social, en moltes ocasiones delimitades en torn als enunciats de la teoria i la pràctica i, en d’altres, solucionant les divergències en termes de dilució d’una en l’altra. Les actualitats convoquen a reinventar noves maneres d’articular propostes i de dotar-nos com a educadors socials d’eines epistemològiques.

Al Mòdul 5, titulat La Pedagogia Social en la societat de la informació, el professor de la UOC Jordi Planella, i en consonància amb les connexions de la Pedagogia Social i l’emergència de noves formes i nous espais educatius, explora i aborda els plantejaments pedagògics en l’anomenada societat xarxa, amb especial incidència en les aproximacions, relacions i articulacions de les TIC i l’Educació Social, tant pel que fa a les apropiacions dels subjectes de l’acció educativa i social com dels agents que hi intervenen.

Per últim, el Mòdul 6 El per què i per a què de la pedagogia social: intervenció socioeducativa i vida social, introdueix una aproximació als models d’acció socioeducativa en articulació amb les propostes polítiques i socials de diferents moments històrics, per tal de situar les perspectives actuals envers la intervenció en les problemàtiques socials.

  • Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda a partir de l’avaluació continuada, la qualificació final de la qual té un creuament amb la nota d’una prova de síntesi, i d’altra banda mitjançant la realització d’un examen final. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

 Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

 La qualificació final de l’assignatura (FA) es pot obtenir per dues vies: En cas de FC aprovada: Amb prova de síntesi s’aplica la fórmula de ponderació percentual en què la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 60% i la de la prova de síntesi un pes del 40%. És condició necessària haver obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova de síntesi per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a l’ obtinguda a la prova de síntesi. Amb examen s’aplica la fórmula de ponderació percentual en que la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 35% i la nota final d’examen (FE) un pes del 65%. És condició necessària haver obtingut una FE mínima de 4 i que la FC sigui superior a la FE per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a la FE. En cas de FC no aprovada, la FA serà igual a la qualificació final d’examen (FE).

  • Avaluació final

Aquells estudiants que no hagin seguit o completat el procés d’Avaluació Continuada o no l’hagin superada (C-, D, N), tenen l’opció de presentar-se a un Examen Final per a avaluar l’adquisició de les competències.

En aquesta modalitat d’avaluació la nota final de l’assignatura serà la qualificació obtinguda en aquest examen.

La meva opinió personal:

En aquesta assignatura ens van presentar a Violeta Núñez, pedagoga social, que al llarg del grau anirem estudiant més en altres assignatures. Assignatura prou teòrica que ens adintra en el món de la Pedagogia Social. La disciplina en si.

3 PAC’s (la tercera grupal) + PS. La PS va resultar extensa, però, els resultats varen ser bons… Va estar el semestre que acurtaren el temps de les PS i encara estaven fent PS de dues hores per proves d’una hora.

1.- Un text, de Cardie, J. A (2005), per a resumir i dir quins autors/es de la PAC 1 es posicionaven igual i quins en la part contrària.

2.- Jo vaig entendre aquesta pregunta per desenvolupar allò del tecnopoder, de ser educadors socials i no operadors socials.

3.- Finalitat de la Pedagogia Social. Diferències en altres disciplines.

  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: