Inicio > Uncategorized > L’ètica de la complexitat i el codi deontològic

L’ètica de la complexitat i el codi deontològic

Ètica prové del grec éthos, que significa comportament, hàbits, costums (2011: 53). Entenem per ètica allò que respon al que és bo en interès d’un mateix (ja sigui un “jo” o un “nosaltres), és a dir, podríem pensar en una mena de codi obert de normes civils, o dit d’altra manera, l’ètica serà la ciència encarregada d’estudiar i de pensar el contingut de la moral, entenent com a moral allò que és bo per a tothom, aquell conjunt de principis, normes, preceptes, valors i actituds sobre la manera de comportar-se per portar una vida que es considera bona i justa (2011:53). Tanmateix, hem pogut observar que a l’igual que la societat ha anat evolucionant, en ella la ètica i la moralitat també ho han anat fent, per exemple, antigament (fins fa no molts anys), la dona estava relegada a un segon plànol; aquesta no podia ser part activa de la societat, i estava sotmesa a les decisions dels barons que l’envoltaven; aquest fet, en la seva època (o en altres cultures) estava ben vist pel conjunt de la societat, fins que aquesta societat va anar avançant, va anar escoltant aquelles veus contràries i va modificar les seves conductes i la pròpia acceptació d’aquesta pràctica.

Centrant-nos en la nostra futura professió, l’educació social. Ens trobem que la reflexió ètica no només serà convenient, sinó que també serà necessària. Necessària, perquè si recordem l’informe ASEDES, la nostra professió és de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, possibilitant així la incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials i la promoció cultural i social d’aquests. Com gairebé tothom sap, normalment els nostres futurs usuaris seran persones amb problemàtiques socials, persones que es troben en situacions de desavantatge respecte a la resta de la població. És per això que neix la necessitat de centrar-nos en una ètica col·lectiva de la professió. Aquesta necessitat es veu reflectida en la creació del codi deontològic de l’educació social.

El codi deontològic serà, per tant, un conjunt de normes exigibles als membres d’una mateixa professió o empresa, on es recullen els principis d’actuació en aspectes moralment sensibles de la seva activitat (2011: 60), és a dir, un conjunt de normes que orienten l’acció i la conducta professional, que ajuden a l’educador/a en l’exercici de la seva professió i milloren la qualitat del treball que s’ofereix a la ciutadania.

Vista la necessitat de la reflexió ètica i la realitat del codi deontològic, podríem pensar que ja està tot fet, però, òbviament no és així… El codi deontològic no arreplega totes les situacions que ens podem trobar en la pràctica, ni nosaltres en moltes ocasions serem suficients per poder decidir, actuar, triar,… es per això que es presenta l’ètica de la complexitat, que no és més que com portar a la pràctica aquesta reflexió ètica en un entorn de treball. Anem a tractar d’explicar aquest concepte, aquesta situació en algun cas pràctic, per tal de poder fer-ho encara més comprensible.

Situem-nos doncs en qualsevol Centre Base de Serveis Socials, allà, un equip de professionals (educadors socials,  treballadors socials, psicòlegs,…) necessitarà fer una reunió per tractar un problema ètic. Aquest equip de professionals serà l’encarregat de les ètiques deliberatives, seran els que a la fi, obtinguen la millor solució possible al problema inicial. Perquè aquest equip funcione correctament, caldrà comptar amb un d’ells com a coordinador, per tal de poder seguir una mena de guió preestablert i així evitar caure en un buit existencial o en divagacions sense massa sentit. Caldrà que exposen les seves raons, els seus arguments, per arribar a una conclusió final, una mesura que serà intersubjectiva (2011: 92). Però, aquesta mesura que adopten, aquests arguments que concloguen, s’haurà d’aconseguir mitjançant uns arguments i procediments a seguir, per tal, com hem avançat, de no caure en divagacions contraproduents (ètiques procedimentals).

Però òbviament, no es tractarà només de decidir, d’arribar a aquests arguments pels simples arguments dels professionals abans citats, sinó, serà necessari que aquests s’adapten a allò ja preestablert, com són i hem comentat, els codis deontològics, protocols de bones pràctiques, lleis,… Es a dir, la seva responsabilitat consistirà a concretar aquests principis a la situació o problemàtica a analitzar (2011: 103) (ètiques deontològiques).

Tampoc es podran quedar en eixa situació, caldrà comprovar, assegurar, mesurar, les conseqüències i finalitats que aquesta mesura puga tenir o perseguir cara a l’usuari i a l’entorn. Serà necessari, per tant, tal i com deia Singer (1993 [2003]: 11-17) tractar de realitzar allò que afavoreix els interessos dels afectats (ètiques conseqüencialistes).

Tanmateix, caldrà que l’equip de professionals, adoptin mesures que hagen contemplat la compassió per l’usuari. Compassió entesa com aquell sentiment que fa possible sentir l’altre i compartir, en la mesura que es pugui, la seva situació, identificant-se amb ell, comprenent-ho (2011: 105) (ètiques de l’hospitalitat).

Per finalitzar amb aquest equip de treball, caldrà recordar allò que mencionàvem anteriorment, la moral i la ètica són variables, i per tant es modifiquen al llarg del temps. Caldrà situar-se en el context actual i anar renovant aquests preceptes.

Aquests conjunts d’ètiques que hem explicat fins aquí conformen l’ètica de la complexitat, mitjançant la qual podrem abordar qualsevol problema ètic que se’ns plantege al nostre futur professional.

Tal i com hem analitzat, l’ètica serà de vital importància per a l’educació social. A més a més, si cerquem la definició d’educació, observem que indica conduir, guiar, desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals d’una persona,… per tant, podrem entendre que ètica i educació seran dues accions complementàries, ja que l’ètica ens plantejarà per què hem de fer les coses (2011:53) i l’educació ens mostrarà com poder fer-les… En quant a l’ètica aplicada, ja hem vist que allò que cerca es qüestionar-se si allò que estem realitzant allò que més beneficia a l’usuari, a la societat,…

Ara bé, sempre caldrà recordar que les societats i els individus que les conformen evolucionen, canvien, per tant, aquells preceptes de l’ètica també hauran de canviar i evolucionar, i en ells els codis deontològics.

Per finalitzar, pensem que integrar l’ètica en les nostres vides, no ha de tractar-se d’una qüestió teòrica ni tan sols d’una qüestió dirigida al treball, sinó pel contrari, adoptar-la com un model de vida. Com ja s’ha comentat en diversos articles anteriors, un educador social no només serà aquella persona que acabe el grau, sinó que requereix d’unes actituds, uns valors,… Es per això, que no només serem educadors socials durant la nostra jornada laboral, sinó que ho serem durant 24 hores els 365 dies de l’any, per això, caldrà creure’s i establir un entorn ètic en qualsevol lloc (família, amistats, treball,…). Malgrat que aquest “estil de vida” resulte complicat, ja que semble que remem en direcció contrària a la societat individualista, modernitat líquida que definia Bauman, haurem de treballar per crear consciència ètica, ja que només en aquesta aconseguirem un món més just, millorant així el nostre estil de vida.

BIBLIOGRAFIA.

  • Canimas i Brugé, Joan (2011). Ètica aplicada a l’educació social. Editorial UOC. Barcelona.

  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: