Inicio > Uncategorized > La figura de l’educador/a social a un CRAE.

La figura de l’educador/a social a un CRAE.

            Un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) és un servei que neix de la necessitat d’atendre infants i joves menors d’edat tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància) i que cal separar del seu àmbit familiar de forma temporal. La seva estada al CRAE s’estendrà fins que deixin de concórrer els elements de risc que van provocar l’ingrés, bé fins que es trobi una família acollidora, bé perquè disposi de prou recursos personals per iniciar un projecte de vida autònom fora del CRAE. El CRAE doncs, més enllà de garantir les necessitats bàsiques materials, ha de contribuir al procés de socialització i creixement dels infants que atén en tots els àmbits i fer-ho de forma individualitzada, promovent la seva autonomia de forma progressiva i adequada a les seves capacitats. El CRAE es regeix per un projecte educatiu, un reglament de règim intern i una programació anual. L’equip humà està format per educadores i educadors socials, i un director que assumeix les guardes i comanda el projecte juntament amb el personal de servei necessari. Com a servei residencial està obert 24 hores al dia tot l’any.[1]

            Les funcions i tasques de l’educador/a social seran molt diverses, i les podem dividir en quatre grans grups, depenent de si són en funció a l’infant, a la família, amb l’equip de treball o amb l’entorn.

            Aquelles que hauran de contemplar a l’infant, s’iniciaran amb l’acollida del mateix, així com explicar-li el funcionament, drets i deures. Tanmateix, serà necessari cobrir les necessitats bàsiques de l’infant i atendre especialment aquelles desateses. Observar els aspectes emocionals, relacionals, de conducta,… per tal de conèixer-li i així elaborar el seu PEI (Projecte Educatiu Individual). Tanmateix, si l’educador/a social és el tutor legal de l’infant, caldrà treballar també en l’atenció individualitzada. Crear en el CRAE un ambient normalitzador fent present aspectes de la cultura, de l’actualitat social i dels costums usuals de la vida familiar.

            En quant a la família de referència de l’infant, l’educador/a social haurà de realitzar l’observació de la relació entre l’infant i la seva família, propiciar les condicions per aconseguir el consentiment de la família de referència per tal de facilitar el treball educatiu amb l’infant, establint una col·laboració en la mesura de les seves possibilitats. Donar suport a la família de referència, si escau, seguint el pla establert amb l’EAIA per l’assoliment de la responsabilitat envers el procés educatiu del l’infant. Informar a la família de referència del procés de l’infant quan sigui possible i la família col·labori.

            En relació amb l’equip educatiu, caldrà assumir la línea educativa del centre i participar en l’elaboració, la implementació i la revisió del PEI, del reglament de règim intern, la programació, la memòria i altres documents. Informar a la direcció de qualsevol circumstància significativa que impliqui una millor intervenció, aconseguir una bona gestió de la informació, la millora de l’organització i de la gestió del centre. Participar en les reunions d’equip per tal d’unificar criteris d’actuació. Potenciar un clima de convivència i respecte entre l’equip de professionals que faci possible la satisfacció en el treball i la implicació en el projecte educatiu del centre. Regular la relació entre els infants i els adolescents i el personal auxiliar del centre. Coordinar i supervisar els voluntaris i els estudiants en pràctiques que fan tasques de suport, en cas que n’hi hagi. Tanmateix, coordinar-se amb la resta de l’equip, així com dur a terme els acords i criteris consensuats en la reunió de l’equip interdisciplinari en relació al procés de diagnòstic.

            En relació a l’entorn, caldrà acompanyar a l’infant als recursos i serveis externs, així com integrar i fer participar a l’infant en la vida del barri, i potenciar les relacions socials normalitzadores en els àmbits escolar, veïnal,…

            La formació requerida per poder portar a terme aquestes tasques serà la de la diplomatura o grau d’educació social o habilitació, amb una formació complementària específica en el camp de la protecció a la infància. A Catalunya, és obligatòria la col·legiació dels professionals que treballen en CRAEs, i es recomanable participar en seccions específiques d’atenció a la infància dels respectius col·legis professionals per incrementar la qualitat del servei des de la intervenció.[2]

            En quant a les actituds/aptituds, resulta obvi, veient les tasques i funcions a realitzar que serà necessari que entre altres, hauria de disposar les capacitats següents: Observar, reflexionar, coherència, discreció, prudència, paciència, saber treballar en equip, objectivitat, bon gestor, creativitat,…

  • Fases en què organitzaries el procés per a la selecció, contractació i incorporació al lloc de treball.

            Tal i com veiem als materials, en els processos de selecció del personal educatiu, s’ha de ser molt acurat. Primerament faríem el llançament de la nostra oferta de treball mitjançant diversos canals, com potser les xarxes socials (linkedin, portals de cerca d’ofertes,…) així com també ho faríem mitjançant el SERVEF, i fins i tot, passaríem la oferta a les universitats que oferten el grau d’educació social, per tal de que facen la seva distribució entre els seus graduats (per exemple, portal Alumni). Fixarem una data límit per arreplegar Currículums, i a partir d’eixe moment farem la preselecció. Aquesta preselecció la realitzarem en base al nivell acadèmic de totes les candidatures que s’hagen presentat. Una vegada feta la primera preselecció, realitzarem la tria del candidat mitjançant una entrevista presencial, en la qual tractarem de centrar-nos en les habilitats, actituds i aptituds dels candidats/tes. Pensem que no serà necessari realitzar cap tipus de prova de capacitació, la qual la realitzarem si finalment tenim dubtes entre diversos candidats, i sempre després de les entrevistes personals.

            Una vegada seleccionat el candidat/a, realitzarem la fase d’acollida en ell/a. D’aquesta fase s’encarregarà un altre educador/a social del centre, per tal de poder acompanyar al nou treballador/a durant el procés d’incorporació, el qual tractarà d’explicar i donar a conèixer la metodologia del nostre CRAE. Una vegada assolit aquest procés, incorporarem al nou treballador/a al procés de formació continua de la resta de professionals.


[1] http://www.resilis.org/ca/serveis_crae.php. Data consulta: 07/12/2011

[2] Llei 13/1982 de 17 de desembre de Col·legis Professionals de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA.

  • Díaz García, M.; Fuerte García, I. (2011) Avaluació i qualitat, en Direcció i gestió de centres i programes d’educació social (diversos autors). Barcelona. Editorial UOC.
  • Fuerte García, I. (2011) Recursos humans i formació, en Direcció i gestió de centres i programes d’educació social (diversos autors). Barcelona. Editorial UOC.
  • Marzo Arpón, M. (2009) Educador social i infància en situació de risc. L’atenció residencial a infants i adolescents a Catalunya, Col·lecció <<Infància i Adolescència>> Núm. 1. Generalitat de Catalunya.
  • Perfil professional educador/a social dels serveis de centres residencials d’acció educativa i de centres d’acolliment per a infants i adolescents. 2005. Comitè d’experts en formació de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció social i ciutadania.
Categorías:Uncategorized Etiquetas: , ,
  1. Joan Muntané Seuba
    enero 8, 2012 a las 9:52 pm

    Interessant tema per tots aquells que hem treballat com educadors socials en els CRAEs, el que descrius és allò que es diu que es fa o ens diuen de fer, però la qüestió està en allò que realment es fa.

    El repte del educador social en un CRAE és com oferim un lloc a la funció educativa, és com ens protegim davant de certs antics mètodes de proteció (que encara son massa presents), només així passaran els temps del simple acompanyament presencial als subjectes, del donar-els-hi el afecte del que (s’està convençut) manquen, del atendre tan sols a problemàtiques socials que acaben configurant l’horitzó dels subjectes; en definitiva com deixem de ser celadors, policies o psicòlegs per passar a ser educadors.

    Quins elements hauríem de considerar per avançar en aquesta direcció:

    – La promoció social del subjecte i l’accés a la cultura. S’ha de garantir que el subjecte pugui tenir cobertes les necessitats bàsiques d’època: alimentació, escola, vestuari, assistència de salut etc. , així com l’accés a la cultura que li permetin l’articulació social, possibilitant a més que aquest arribi a ser una persona adulta capaç de desenvolupar-se en diversos àmbits socials. Es facilitarà l’accés a la cultura mitjançant la transmissió d’elements reconeguts socialment i actuals a l’època.

    – L’ús del llenguatge / el valor de la paraula. És el mitjà d’una vinculació amb els altres, element regulador que introdueix el subjecte en el món simbòlic i vehicle de transmissió que possibilita l’acte educatiu. La paraula és l’eina primera per a la simbolització, instrument del llenguatge diferent a la resta d’instruments que posseeix l’home. Fent ús d’una cita d’en Heidegger: “…únicament allà on hi hagi paraules hi haurà món”. (1987:25)

    Des del treball educatiu s’han de crear espais on la paraula cobra un valor diferent, regulats per un acord o norma que delimita quan, com i en quines condicions els educadors estan disponibles per atendre aquesta particular paraula de cada nen. Han de ser espais particularment explícits per a donar lloc i valor a la paraula del subjecte: la tutoria i l’assemblea.

    D’altra banda, certes paraules han de ser reconduïdes per tal d’atorgar-li un valor particular, per tal que el subjecte aprengui a discriminar els llocs, o a demanar-los si no existeixen mitjançant la pràctica. Així com perquè el subjecte prengui consciència del valor de la seva pròpia paraula. Per això és necessari que l’educador li doni un lloc o un valor important.

    – Capacitat d’elecció del subjecte. Es considera, que el subjecte disposa d’una capacitat, plasticitat i disponibilitat per aprendre i és en funció d’aquesta, que aquest accedeix al món social. Ningú pot posar-se en el lloc de l’altre i tot aprenentatge suposa una decisió personal i única del que aprèn, però sempre en relació al desig d’ensenyar de l’agent.

    El consentiment del subjecte acostuma a anar lligat a una oferta valuosa i que aquesta oferta contempli els seus propis interessos i la seva pròpia paraula. A més de la suposició d’un saber en l’agent de l’educació i la perspectiva de facilitar traspassos d’aquest saber.

    – Atendre la particularitat de cada subjecte. Es considera el subjecte com a particular i únic i per tant hi ha que pensar l’oferta educativa com a l’eix que possibilita l’enllaç entre la particularitat de cada subjecte i allò social. Per això s’ofereixen recursos i activitats en funció dels seus interessos i capacitats. L’agent ha de posar en joc la confiança pedagògica en el subjecte, és a dir l’aposta que cada nen és capaç d’aprendre i fer amb aquests aprenentatges.

    – Afavorir un vincle educatiu. El vincle educatiu promet un temps nou, un altre temps.
    Recollim les paraules de Violeta Núñez, : “El vincle educatiu entrellaça allò atzarós del record i de l’oblit, obrint així les possibilitats de l’inèdit.” (2003)

    Hi ha tendències que defensen una relació personal entre l’agent i el subjecte de l’educació, i que obliden la veritat d’aquesta funció professional. No és perquè sí la insistència: l’educador es relaciona amb el subjecte de l’educació mitjançant els continguts (com a bens culturals a transmetre), i aquests i la manera de transmetre’ls són la veritable ocupació professional de l’agent. Lluny d’intentar buscar una suposada identitat o personalitat del subjecte per tal de conèixer-lo i comprendre’l o empatitzar amb ell, lluny de voler trobar un subjecte definit, l’educador només ha de suposar un subjecte.

    Finalment tots hauríem de recordar la importància de l’acollida com deies i que la configuració de qualsevol vincle requereix, entre d’altres moltes coses, temps, constància i confiança, elements que el “nou educador” d’entrada no pot portar a la motxilla, i que només pot proporcionar-li la institució que l’acull, que el rep. Per tant, l’equip amb el qual treballarà tindrà un paper clau. Només si compta amb el suport dels companys de l’equip educatiu, els subjectes a qui atendrà li podran autoritzar i reconeixeran la possibilitat d’aquest vincle.

    Bé algunes reflexions que ens apropen al paper que com educadors socials crec que hem de jugar en aquest marc instucional que son els CRAEs, hem fet algunes pases cap endavant però encara ens queda un llarg camí per recòrrer i per creure’ns-ho.

  2. enero 8, 2012 a las 10:17 pm

    Benvinguda i gràcies pel teu comentari Joan… però, eixa és la diferència entre un treball merament acadèmic i una veritable pràctica professional… A tu et podem ubicar en la pràctica professional, i jo, de moment (espere) només m’ubique en el fet de realitzar treballs acadèmics…
    Malgrat això, moltes gràcies pel teu comentari, de veres, molt interessant… Espere algun dia poder compartir en tu aquests comentaris des d’una pràctica professional!!🙂

  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: