Inicio > Uncategorized > Alzheimer

Alzheimer

            Quan la discapacitat toca a la teva porta… de sobte, sense adonar-te, sense esperar-la, sense haver-te avisat prèviament “ei, que vaig, ves preparant-te…”, res…

            Ell és J.R.G, va nàixer un 9 de febrer de 1925. Va emigrar d’un poble de Ciudad Real per instal·lar-se en Sagunt, ell encara ho recorda “era jo ben jove, quan uns em varen dir, vols anar a València a fer camins? I jo necessitava treballar, així que vaig agafar els trastos i al poc de temps, ja havia comprat una casa perquè vingueren la meva dona i la meva filla”. Després de molts anys de molta activitat, al voltant dels 83 anys, els metges van dir als seus familiars que patia una lleugera demència senil… No serà fins els 85 quan els metges li diagnostiquen la malaltia de l’Alzheimer. Actualment, aquesta malaltia li ha fet canviar per complet. Podem definir aquesta malaltia com “degeneració de les neurones lligada a la vellesa que té com a conseqüència la pèrdua de les facultats intel·lectuals […] El símptoma inicial és la pèrdua de memòria, primer dels moments més propers. Aquesta amnèsia pot ser tan important que arriba a impedir poder tenir una conversa, perquè es perd molt sovint el fil i el context.”[1] I continua parlant d’efectes que provoca: “certa desorientació, perden les referències dels llocs familiars, del temps… arriben a no recordar el dia de la setmana, l’any, el nom de personatges notoris. Finalment, l’afectació és global i totalment invalidant, necessita suport i atenció intensa i constant.”[2], per tal d’acabar amb la conclusió “les famílies amb una persona afectada d’Alzheimer necessiten serveis de suport”[3].

Situació complicada la present… Actualment J.R.G. i la seva dona fan vida a una residència per gent gran… Deixa passar els dies, s’ha abandonat a resignar-se, és conscient (de tant en tant) que alguna cosa li passa i ja no es veu ell, sinó que pel contrari, es veu una persona major que ja no serveix per a res, que ja no reconeix a ningú…

            Des d’ací, com a via escapatòria, només puc dir que no deixaré de donar-te la mà, d’abraçar-te i de dir-te que t’estime… Et miraré a eixos ulls plorosos, a eixa cara de “i aquest que em besa, qui es?, ha de ser conegut”, per tal de regalar-te un altre somriure i un altre abraç, per tal de tornar a recordar-te que sóc el teu net, eixe del qual tanta cura has tingut durant tants i tants anys… que estaré ahí per fer un poc de la teva memòria, de les teves paraules quan no et surten, per… en definitiva no per ajudar-te a caminar, sinó, per caminar al teu costat…

1, 2, 3 Planella Ribera, J. (2011) De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitat. Editorial UOC. Pàgs. 33, 34.


  1. neus
    diciembre 1, 2011 a las 10:09 pm

    una mirada coneguda

  2. diciembre 2, 2011 a las 2:32 am

    una mirada perduda…

  3. ire =)
    diciembre 8, 2011 a las 11:23 am

    un sentiment conegut
    (el pitjor dia va ser quan em va preguntar qui era i per què l’havia segrestat. que no em tenia por pero que el deixes anar. li vaig dir que anes on volgues, q no l’estava segrestant i que nomes volia estar al seu costat ni que fos sense dir res mentre miravem l’ana rosa quintana…/ al tornar del lavabo va tornar a seure i em va demanar ” ya me has hecho la merienda, princesita?” “princesita”, la prova de que ja tornava a recordar-se de qui era jo.
    Vaig anar a fer-li el pan bimbo amb membrillo i el yogurt, i vam continuar mirant com com discutia la gent a antena 3,
    Ara ja fa temps que no hi ha mes berenars…i menys mal que tampoc hi ha ana rosa kintana!😉
    Somriure a la vida Miquel =) ànim!!!!

  4. diciembre 8, 2011 a las 12:11 pm

    tema sensiblon aquest Irene… el meu avi, per norma general no em reconeix com a tal, com a Miquel, el seu net… sap que sóc una persona en la qual pot confiar, i que sóc bona gent… diu… jo ho veig un tema fotut de portar, però, que és més que necessari portar endavant!!

  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: